Publicado el Deja un comentario

Pintura romana

PINTURA

La influència grega també va ser fundamental en la pintura. Moltes obres gregues van ser copiades per satisfer la demanda de la població rica de Roma. La tècnica més usada va ser la pintura mural al fresc cobert d’encaustica, per decorar edificis públics i privats. La fragilitat de la pintura explica l’escàs nombre d’obres que ens han arribat als nostres dies. Els repertoris més important que s’han trobat han estat:

  • Pintures murals que decoraven les cases, i vil·les, sepultades pel Vesuvi 79 dC, especialment a Pompeia i Herculà.
  • Retrats sobretaula trobats a la necròpoli egípcia d’Al-Fuyan III dC.

La temàtica de la pintura va ser molt variada: paisatges, natures mortes, retrats, fets històrics, passatges mitològics, i escenes eròtiques. A les obres que s’han conservat predomina el corrent patrici, que aspirava a una imitació de la natura, segons la tradició de l’art grec i en els de més qualitat s’apreciava un mínim de perspectiva per dotar les figures de volum.


ESTILS PICTÒRICS  classificació a partir de frescos recuperats a Pompeia

El criteri emprat per diferenciar els uns dels altres és la presència i combinació de certs elements, que reflecteixen l’evolució de la moda i dels gustos en la decoració de les cases patricies:

  1. PRIMER ESTIL O ESTIL D’INCRUSTACIÓ: imitava, amb escaiola pintada, diferents tipus de marbres i altres materials de qualitat, per donar una aparença més vistosa a les parets. Fins I aC.
  1. SEGON ESTIL O ESTIL ARQUITECTÒNIC: creava un espai il·lusori tridimensional, mitjançant la representació d’arquitectures exteriors, i a vegades figures humanes. Fins començament imperi.
  1. TERCER ESTIL O ORNAMENTAL: es representaven delicats detalls ornamentals i pintures. Tot això s’enfilava sense cercar el trencament il·lusori de la paret, que va recuperar així el seu caràcter pla. Fins meitat primera meitat I.
  1. QUART ESTIL O IL·LUSIONISME ÒPTIC: va suposar un retorn a l’espai il·lusori tridimensional, combinant les arquitectures fingides del segon estil i els detalls ornamentals i els quadres del tercer. Fins 2a meitat I.
Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *