Publicado el Deja un comentario

Escultura romana

ESCULTURA

  • La producció escultòrica va ser molt abundant: als espais públics i a l’àmbit privat per el culte als avantpassats.
  • A partir segle I ac els personatges públics eren honrats amb la col·locació de la seva efígie.
  • Els materials habituals: ivori, guix, terra cuita, mabre, alabastre, granit, basalt i bronze.
  • Policromades.
  • Forta influència grega (pel perfecte tractament del cos humà) i etrusca pel realisme.
  • Innovació romana: Retrat i relleu Històric.

Retrat d’emperador

El retrat imperial ocupa un lloc destacat, per la seva qualitat i abundància. L’emperador podia aparèixer com:

  1. THORACATAE: retratat com a militar, reflectant el poder militar, amb l’armadura.
  2. TOGATAE: retratat reflectant el poder polític.
  3. PONTIFEX MAXIMUS: retratat reflexant el poder religiós, amb la toga.
  4. APOTEOSIC: retratat posant el seu accent en el seu poder diví..
  5. ECUESTRE: amb cavall.

August de Prima Porta, 19 aC, 204cm autor desconegut, Roma, vil·la de Gallina Banca

L’original era de bronze (feta amb la tècnica de la fosa i la cera perduda), exempta dempeus, que mostra un home descalç vestit amb una túnica que li passa per davant de la cintura i la recull amb el braç esquerra i amb cuirassa, i presenta el braç dret alçat. Sota la cama hi ha un dofí i un cupido.

La seva composició és oberta. Predomina la verticalitat, a més podem veure una diagonal del peu esquerra al braç dret. Va ser feta per ser vista frontalment. Hi ha contrapposto. Podem observar la tècnica dels draps mullats i a més hi veiem el cànon de bellesa de Policlet. La cara no està idealitzada com feien els grecs, l’escultura té la cara jove però és la del model (l’emperador August). Intenta ser realista i també és molt detallista. Estava policromada. A més pel que fa la llum trobem clarobscurs a la capa, tot i que la resta de l’escultura té la llum repartida uniformement.

Reflecteix l’actitut de l’emperador, sobretot confiança amb ell mateix. Veiem com el seu rostre mostra seguretat i a més podem apreciar que no està idealitzat, sobretot es veu el realisme en els cabells.

El seu estil és romà imperial caracteritzat per l’eclecticisme (barreja d’influències) que mostra una gran influència etrusca al mostrar l’intent d’assemblar-se al model, frontalitat, ús de materials nobles, monumentalitat, ús del cànon de bellesa.

Els seus antecedents son l’escultura funeraria etrusca i l’escultura grega, concretament amb el Dorífor de Policlet.

August es va convertir en un model a seguir per la representació dels altres emperadors.

La seva funció és política, propagandística i estètica. Se suposa que va ser encarregada per la dona d’August.

El seu tema és August vestit de militar. Està descalç perquè la còpia va ser feta quan ell ja estava mort i per tant ja estava divinitzat, cosa que també es veu amb el dofí i Cupido, que ens recorda a Venus.

La cuirassa que porta té uns relleus que poden ser interpretats ja que hi surt Tiberi rebent trofeus que representen la rendició de les zones pacificades, a la part dreta la Gàl·lia i a l’esquerra Hispania, territoris representats per dones. Tiberi va acompanyat per la Lloba Capitolina. A la part superior podem observar Apol·lo portant un carro i a la part inferior hi ha Diana, déus protectors d’August. 

Els romans el que volien era deixar constància dels seus actes glorificant-lo.

La còpia en marbre de l’August de prima Porta va ser feta durant període Imperial, durant la “Pax romana”. Època durant la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en que l’imperi va arribar a la seva màxima expansió territorial i prosperitat. 

Relleu

El relleu històric romà era hereu del relleu hel·lenístic. Però els romans van reflectir l’interès per la concreció i la realitat, generant un art diferent i original en dos aspectes:

  1. Gust pel paisatge i motius naturals de tradició etrusca, però aliè a l’art grec.
  2. Preferència per la narració de fets històrics protagonitzats per personatges reals i identificables, davant temes mitològics o al·legòrics.

Columna trajana, 107 – 113 dC, 40m x 4 Apol·lodor de Damasc, centre del Fòrum de Trajà

Època de Trajà, va ser general i emperador. Va fer dues guerres contra els dacis, conquerint el seu territori i fent Dàcia una província romana. Va ser emperador del 98 al 117 dC. Aquestes conquestes estan explicades a la columna. Va deixar les tasques polítiques al Seat i es va dedicar a les tasques militars, que li agradaven més. Apol·lodor va acompanyar a Trajà a les dues guerres i per això hi ha tant de detallisme a la columna.

Es tracta d’una columna cilíndrica, feta de marbre amb un baix relleu fet per talla, sobre un pedestal quadrat amb un capitell dòric i a sobre una estructura amb una escultura que primer era una àguila però després va ser substituïda per una de trajà per ordres del senat i per últim es va substituir per una de Sant Pere amb l’arribada del cristianisme a l’Imperi Romà.

Està formada per 12 tambors de marbre decorats per una cinta de 200 metres de longitud. Els relleus són de diferents profunditats, per veure el relleu de la part superior des del terra. Cal destacar que tots els relleus estaven policromats. A l’interior de la columna hi ha una escala de cargol. No respecta les proporcions perquè sempre es representa a Trajà més gran que als altres personatges. 

Hi ha molt de detallisme, les persones representades són molt realistes, es poden observar, a més, detalls d’edificis , roba, arbres… Intenten buscar una mica de perspectiva. Les escenes són dinàmiques. Trajà surt unes 70 vegades al llarg del més de miler d’escenes que hi ha.

Es tracta d’un estil romà imperial, que mostra gran colossalitat (vist en les dimensions de la columna), realisme enfront de l’idealisme (vist en els relleus), eclecticisme, monumentalitat, escultura subordinada a l’arquitectura, ús de materials nobles com el marbre i retrats realistes.

Presenta tres funcions diferents, la primera era commemorar la victòria de Trajà enfront del poble daci, la segona era guardar les cendres de l’emperador i per últim tenia la funció de marcar l’alçada del turó que van haver de desplaçar per fer el fòrum de Roma.

Representa en espiral les dues guerres dàcies.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *