Publicado el Deja un comentario

Arquitectura romana

ARQUITECTURA

  • Preferència pel sistema constructiu voltat → arcs i voltes.
  • Es van utilitzar els ordres grecs.
  • Es van crear ordres nous a partir de la modificació dels grecs: el toscà, d’origen etrusc, i el compost, que combinava el capitell jònic i el corinti.
  • La columna, a diferència de l’art grec que era un element sustentador, a l’art romà té com a principal funció decorar.
  • Materials: pedra (tallada en CARREUS), maons (MAÓ CUIT), fusta i morter (barreja de calç i sorra) OPUS CAEMENTIQUIUS.
  • Utilització de diferents aparells als murs.
  • Funcionalitat (temples religiosos, no per habitar-hi i edificis civils que sí que tenen utilitat) i qualitat i durada de les construccions.
  • Utilització de l’arc i la volta (volta de canó, volta d’aresta, cúpula)

Edificis religiosos

Els temples romans estan elevats per un podi i només s’hi pot accedir per la part davantera. No són perípters, en la part de la cel·la les columnes no estan exemptes.

EL PANTEÓ ROMÀ 118-125 DC Etapa altoimperial

El temple va ser construït (per formigó, maons, pedra volcànica pucelana, bronze…) al segle II d.C, encara que cal mencionar que abans ja hi havia un altre temple en la zona, però com estava en males condicions. Adrià (l’emperador d’aquella època), va encarregar que se’n construís un altre, el Panteó. Tot i així, Adrià va voler recordar l’antic temple que va ser encomanat per M. Agripa conservant l’antiga inscripció d’aquest. 

L’edifici es pot dividir en dues parts: el pòrtic o pronaos i la cel·la. Per una banda el pòrtic és octàstil. Les columnes són d’ordre corinti i estan fetes de granit. En total hi ha 16 columnes, vuit que estan davant i vuit més que divideixen el pòrtic en 3 naus. La nau central és la més gran i condueix a la porta d’accés a la cel·la. Les laterals estaven destinades a allotjar estàtues. Les columnes estaven damunt d’un pòdium que actualment ja no hi és, només queda l’estilòbat. Damunt aquest estilobat s’hi troba la base de les columnes, característica d’aquest ordre. Més endavant podem apreciar el fust sense tambors i esvelt. Més amut, la gran característica d’aquestes columnes: el capitell decorat amb fulles d’acant, que ens indica l’ordre al qual pertanyen les columnes. Aquestes estan sostenint l’arquitrau llis, el fris amb la inscripció i la cornisa que separa aquest entaulament amb el frontó triangular. 

Entre el pòrtic i la cel·la hi ha un cos de transició que s’aixeca fins l’alçada de la imposta superior del tambor. Després, ja ens trobem amb la cel·la. Aquesta és un espai circular amb el qual els romans van innovar: mai s’havien fusionat un tholos amb un temple rectangular, això és un total eclecticisme. Té 43,43 m de diàmetre i 43,43 m d’alçada. Aquesta cel·la està composta pels seus murs, la cúpula i un òcul.

Als murs hi ha un total de vuit pilars de suport que aguanten el tambor. A més, l’estructura interior d’aquests murs també és essencial per al manteniment del Panteó. A dintre hi ha el que s’anomena arcs de descàrrega, fets amb maons recoberts de formigó, així donen solidesa. Aquests estan dins els anells i s’encarreguen de distribuir el pes de la cúpula i baixar-lo perquè es concentri en les columnes. A continuació, més amunt, al mur s’intercalen finestres decorades amb gelosies i fragments de mur amb quatre pilastres. Pel que fa a la cúpula, aquesta també té arcs de descàrrega de maons de formigó que baixen el pes. A més està en part incrustada al mur per donar més solidesa a la coberta, fet que provoca que des de l’exterior pràcticament no es vegi la cúpula. Per últim, al centre de la cúpula es troba l’òcul que proporciona llum natural a l’interior, de 9 m de diàmetre. Cal mencionar que la cel·la a l’interior està decorada. Dintre hi ha un total de set absis. 

Finalment, una de les característiques principals del Panteó és l’eclecticisme que presenta. Els romans van mesclar elements grecs i etruscos per fer el temple i això ho veiem en el pòrtic (per exemple), que és únic i ample i presentava un pòdium (elements etruscos) però que també té columnes d’ordre corinti (característica grega). No és habitual una arquitectura arquitravada i rotada.

La cúpula del Panteó ha tingut una transcendència enorme i ha sigut influència per arquitectes com Miquel Àngel o Brunelleschi per fer les seves obres com el Duomo de Florència o la cúpula de Sant Pere del Vaticà. En conclusió, el Panteó és un edifici únic dins l’arquitectura romana, que presenta característiques molt variades i singulars.


Domus romanes

  • Atrium: Espai principal. 
  • Impluvium: Recollida d’aigua. 
  • Tablinum: despatx pater familia. 
  • Tabernae: espais per llogar com a botigues. 
  • Triclinium: menjador. 
  • Jardí. 
  • Cubiculum: habitacions.
  • Fauces: Corredor a l’entrada.

Edificis públics

Termes

Espai de relació social, realització d’esport i realització de les costums de la cultura de les aigües i els banys com a pràctiques saludables.

  1. Mur porticat 
  2. Vestuari. 
  3. Sala de calor sec. 
  4. Caldarium 
  5. Tepidarium 
  6. Frigidarium 
  7. Natatio 
  8. Palestra.

Comptaven amb un sistema molt sofisticat de calefacció d’aigua (hypocaustum) que partia d’una caldera central que tenia sistemes per a distribuir el calor amb diferents intensitats i obertures. A més també hi havia un sistema de latrines (sobre un cabal d’aigua que arrossegava els excrements fora de la ciutat) i de purificació d’aigua

Teatre

A diferència dels teatres grecs, els romans eren capaços de construir-los sense necessitat una pendent natural. A més l’orquestra va perdent protagonisme per passar a l’escena (teatre de Mérida).

AMFITEATRE FLAVI 72-80/ COLOSSEU Etapa altoimperial

Inventat pels romans, aixecat per la dinastia dels flavis, el Colosseu o Amfiteatre Flavi fou construït entre els anys 72 i 80 d.C per un autor desconegut durant l’època imperial de Roma amb materials com blocs de marbre travertinic, formigó, maons, pedra i estuc.

Va ser Flavi qui va encomanar la construcció de l’edifici, i ho va fer damunt les ruïnes d’un parc creat per Neró, al voltant del palau d’aquest, perquè volia fer tornar al poble romà el que Neró els hi havia pres. A més, en el mateix lloc hi havia una estàtua de bronze de més de 20 metres de Neró, una estàtua colossal (d’aquí ve el nom de l’edifici).

L’afició dels romans a les lluites de gladiadors i de feres va obligar a crear un nou tipus d’edifici. La solució va consistir a unir dos teatres per l’escena eliminant aquesta. Va sorgir així l’amfiteatre, l’amplitud i bona visibilitat del qual resultaven idònies per als sagnants espectacles que s’hi desenvolupaven. 

La façana del Colosseu s’articula en quatre nivells aixecats damunt un estilòbat o pod. En els tres primers pisos hi trobem una successió de vuitanta arcs de mig punt fets amb pedra i columnes adossades. En canvi, el quart nivell està fet amb pilastres adossades i finestres rectangulars. 

Un dels trets més originals d’aquest edifici arquitectònic, és que es superposen els ordres arquitectònics: al primer pis hi trobem l’ordre toscà, al segon el jònic i al tercer el corinti. Al quart nivell, decorat amb l’anomenat estil compost, hi havia 250 pals amb un sistema de politges i cordes amb màstils per posar un toldo els dies de pluja i molt de sol.

La planta és el·líptica i té les parts característiques d’un amfiteatre: al centre l’arena on es feia l’espectacle i la càvea (on es situaven les graderies). A les graderies s’hi accedia a través dels arcs del pis inferior i les comunicacions entre cada nivell es feien per escales i rampes que donaven accés a les grades per les vomitoria. A més, sota l’arena es podia veure una complexa obra de maons on hi havia les cel·les de les feres i es guardaven diverses dependències de servei.

Un antecedent clar per la construcció d’aquest edifici és l’arquitectura etrusca (pels arcs, les voltes…) i l’arquitectura grega, ja que és la unió de dos teatres grecs. El Colosseu també va ser una influència per obres posteriors com la Palazzo Rucellati (també fa una superposició d’ordres i nivells) i construccions esportives modernes (camps de fútbol).

Al ser un monument civil destinat a la diversió, s’utilitzava per celebrar espectacles de lluita entre gladiadors i feres salvatges i per fer-hi escenificacions de batalles històriques. Posteriorment es va abandonar i s’utilitzava per la gent que no tenia on viure fins actualment que és un dels destins turístics més celebres de Roma i el món en general.


OBRES D’ENGINYERIA

Les necessitats de comunicació dins l’Imperi van obligar a construir una àmplia xarxa de carreteres i de ponts, que facilitaven els intercanvis comercials entre les ciutats i el desplaçament ràpid de les tropes. La majoria de les calçades, desgraciadament, estan sota les carreteres actuals.

D’altra banda, es van fer aqüeductes per transportar l’aigua des de brolladors, rius o preses, fins a nuclis urbans, per tal de garantir-ne l’abastament, així com també ponts i cisternes. L’aqüeducte de segovia per exemple té 15 km de recorregut.

Totes aquestes obres d’enginyeria van provocar l’admiració dels ciutadans, a més de la finalitat pràctica que tenien, exercien també una funció de propaganda del poder benefactor de Roma, en especial a les províncies.

Exemples: Aqüeducte de Segovia, Pont du Garde, calçades de Pompeia…

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *