Publicado el Deja un comentario

Arquitectura grega

ARQUITECTURA

L’arquitectura grega és de gran importància dintre de l’art clàssic. Aquesta va modificar les tècniques constructives anteriors i les va adaptar a uns nous principis basats en l’ordre i en la raó. A més, es distingeix entre l’arquitectura civil i la religiosa i destaquen obres com el Partenó.

L’arquitectura i l’art grec en general estan profundament marcats per uns fonaments socials i culturals.

  • L’home es converteix en la mesura de totes les coses i l’antropocentrisme és molt present. 
  • L’organització política en polis i els inicis de la democràcia també arriben a influenciar en l’art (hi havia polis com Atenes i Esparta que eren totalment contràries). 
  • Alguns ideals com el pensament racionalista (deixant la mitologia de banda), la religiositat, la natura, l’harmonia, la bellesa i la concepció de la societat que es tenia també són importants.

Així doncs, els aspectes generals de l’arquitectura grega són l’escala humana en els edificis, el conjunt al qual forma part un edifici en una polis, com pot ser l’acròpolis i la recerca de la bellesa i l’harmonia en els edificis que es basen en la perfecció i l’equilibri de les formes que guanyen esveltesa i elegància.

Els tres estils d’ordre arquitectònic de l’època foren: el dòric, el jònic i el corinti. Els tres s’apliquen a sistemes constructius arquitravats i tenen quatre parts principals: la plataforma, la columna, l’entaulament i la coberta. La plataforma està formada per l’estereòbat i l’estilobat, una mena de graons dels quals s’aixeca la columna. Seguidament, la columna està composta per la basa (en el cas de l’ordre jònic i el corinti), el fust i el capitell.

En l’arquitectura religiosa destaquem els temples , que tenen tres parts principals: el pronaos, l’entrada que dóna accés al lloc, la naos o cel·la (l’espai sagrat on es guarda la imatge escultòrica de la divinitat) i l’opistòdom (una nau posterior). 

A més, els temples reben diferents noms segons el nombre de columnes construïdes a les façanes.

Una curiositat sobre els temples és que per la importància que els grecs li donaven a les PROPORCIONS i harmonia visual porta als grecs a utilitzar refinaments òptics per a que aquests siguin “perfectes”.

ACRÒPOLI D’ATENES

L’Acròpoli (“ciutat alta”) havia estat originàriament una fortalesa. Després de la victòria de Marató contra els perses el 490 aC, els atenesos van decidir erigir al costat sud un temple a la seva deessa protectora Atenea. Però no es va arribar a concloure, ja que deu anys després els perses van envair la ciutat, la van saquejar i van cremar tots els edificis de l’Acròpoli.

Després de la victoria definitiva sobre els perses l’estratec Pericles i l’escultor Fídies, el seu amic, van elaborar un complet programa de reconstrucció de l’Acròpoli, amb un conjunt d’edificis religiosos que representen la culminació de l’arquitectura clàssica grega.

La seva disposició no va ser arbitrària, sinó que obeïa a concepcions urbanístiques i a la necessitat d’adaptar-se al terreny.

Els propileus, construïts entre el 437 i 432 aC, eren l’entrada monumental per l’oest de l’Acròpoli. Constaven de dos pòrtics: un d’exterior, dòric; i un altre d’interior, jònic. Un cop a dins de l’Acròpoli hi havia diversos edificis i tres temples que en feien el recinte sagrat per excel·lència de la ciutat: el Partenó, l’Erectèon i Niké Àptera.

PARTENÓ

Construït en ordre dòric, encara que amb alguns elements jònics, pretenia ser un monument exaltador de la grandesa d’Atenes i la seva deessa protectora. Els seus arquitectes van ser Ictinos i Cal·lícrates, i tot el programa escultòric que decora els seus frontons, fris i mètopes el va fer Fídies.

Les seves dimensions són una mica més grans que les habituals dels temples dòrics (octastil, en comptes d’hexàstil) i els seus constructors van aplicar sofisticades correccions òptiques per contrarestar la percepció per l’ull de falses deformacions que produiria un edifici d’aquella grandària. 

TEATRE D’EPIDAURE

Respecte a l’arquitectura civil, l’edifici públic més significatiu va ser el teatre. Aquests es construien aprofitant el desnivell d’una muntanya i tenen tres parts principals: la càvea, on hi havia les grades i és semicircular, l’escena, on es feia l’obra teatral i l’orquestra, zona d’actuació del cor. Un dels millors exemples conservats de teatre grec és el d’Epidaure, que encara meravella per la seva acústica. Tenia capacitat per a més de 10.000 espectadors en una càvea que té la peculiaritat que supera el semicercle. S’atribueix a Policlet i data en la segona meitat del segle IV a.C.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *