Publicado el Deja un comentario

Escultura grega

ESCULTURA

Les dues tipologies que hi podem distingir són el relleu i l’escultura exempta. El relleu era utilitzat en la decoració de timpans i frisos als temples i altars i, en canvi, l’escultura exempta és la que es va convertir en el reflex de l’evolució del cànon de bellesa hel·lènic i la que es veurà als diferents períodes.Les dues tipologies que hi podem distingir són el relleu i l’escultura exempta. El relleu era utilitzat en la decoració de timpans i frisos als temples i altars i, en canvi, l’escultura exempta és la que es va convertir en el reflex de l’evolució del cànon de bellesa hel·lènic i la que es veurà als diferents períodes.

El tema central de l’escultura grega és la figura humana, amb la qual van ser representats els diferents déus i deesses i personatges de la mitologia. A més, els atletes van ser considerats el model paradigmàtic de la bellesa física i espiritual. Una altra característica general d’aquesta escultura, és la policromia amb què estaven recobertes totes les peces.

Característiques

  • Manifestacions de l’ideal del poble grec. Tema gairebé únic: la figura humana.
  • Materials: marbre(policromat), bronze i criselefantines.
  • Arrels orientals però en constant evolució.
  • Ideal de bellesa física, però també espiritual.
  • Preocupació per el volum.

Època arcaica

El període arcaic es va donar entre els segles VII.VI a.C i es caracteritza per la representació de figures humanes masculines, els Kuroi i femenines, les Korai. En aquestes escultures es pot veure perfectament la influencia egipcia en la rigidesa, frontalitat i geometria d’aquestes. Els Kuros representen l’aristocràcia i els atletes de l’època (que es presenten nus i transmeten els valors de bellesa, poder, força, jerarquia i superioritat). En canvi, les Kore són la representació de sacerdotesses de temples. Estan vestides i solien estar decorades amb pintures. Ambdues escultures presenten l’anomenat somriure arcaic, uns ulls grossos i ametllats i una posició rígida (amb els braços enganxats al cos), encara que algunes escultures podien tenir un peu més avançat que l’altre (contrapposto), sent aquest l’únic incís de moviment.

Sobre el 500 a.C trobem escultures als timpa dels temples que s’adapten al marc i escultures exemptes que s’alleugereixen en postura i estètica, per tant s’entra en trànsit cap a la naturalitat en les formes i es comença el camí cap al moviment. (p.e. Temple Egina d’Alfaia, Efebus Criti, Auriga de Delfos…)

De la mà d’aquestes obres s’acaba arribant al període clàssic.

Època clàssica

Els segles V-IV a.C es va donar el període clàssic, el escultuors del qual van interessar-se per reproduir l’anatomia humana amb proporcions equilibrades i intenten assolir el model ideal de bellesa humana. Així, per aconseguir-ho van arrodonir la musculatura i representaven les figures en postures més naturals (el contrapposto és més freqüent per exemple). També es van adquirir canons de proporció matemàtica entre el cap i la resta del cos i es va anar perdent la rigidesa i frontalitat. A més, a aquesta època es comencen a fer estàtues amb bronze i s’utilitzava la tècnica de cera perduda. Alguns exemples d’aquesta època són el Discòbol i Dorífor. Al segle IV també es produeix l’anomenat segon classicisme en el qual els escultors comencen a preocupar-se més en transmetre emocions i sentiments amb les escultures.

DORÍFOR DE POLICLET 

Policlet encarna a la perfecció l’ideal grec de racionalitat i harmonia com a base de la bellesa en l’art. Va escriure un tractat de Canon sobre les proporcions de la figura humana. Policlet va esculpir el Dorífor com a demostració del seu cànon segons el qual l’altura total de la figura ha de ser igual a la del seu cap set vegades. Destaca l’alternança perfecta de les parts del cos tenses i en repòs coneguda amb el mot de contrapposto: l’espatlla esquerra s’alça, en canvi l’espatlla dreta i el braç dret cauen relaxats; al contrari, és la cama dreta la que suporta el pes del cos mentre que la esquerra esta relaxada. Ell va ser el que va superar de forma definitiva la frontalitat o rigidesa dels kuros arcaics sense modificar-ne especialment la postura, el Dorífor pasa de la simetria estàtica a un equilibri dinàmic. També cal destacar la seva expressió serena que correspon a la visió idealitzada de l’heroi clàssic. 

Època hel·lenística

Diversitat estilística:

  • A l’Àtica perdura la tradició del classicisme atenenc.
  • A les ciutats i illes de l’Àsia Menor (Pèrgam, Rodes), es manifesta una major monumentalitat
  • Els temes es diversifiquen
  • Dinamisme, moviment de les robes.

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

Les línies dominants són: la diagonal de Laocoont del peu al braç. Contraresten aquesta diagonal:

  • La flexió del braç dret.
  • El gir del cap en el mateix sentit que el braç.
  • Les línies ondulants de les serps.

Les figures laterals s’obren en forma d’altres diagonals una cap a enrere en el mateix sentit que el pare i una altra per contrarestar en sentit contrari cap a endavant. D’aquesta manera s’estableix un equilibri compositiu.

Així mateix, es produeix un contrast entre els cossos dels fills: un ja defallit es venç cap enrere, mentre que l’altre es llança cap endavant lluitant encara amb les serps.

L’expressivitat s’observa sobretot en la figura de Laocoont en ulls i boca (patiment, dolor), però també en els propis músculs en tensió de braços i cama mostrant el pathos la impotència en la seva lluita amb les serps que estan a punt de mossegar i sense poder fer res pels seus fills. Mentrestant, els fills, un es troba ja defallit i l’altre sembla suplicar al seu pare. La túnica d’aquest és element més vertical de la composició.

El tema està basat en un fragment de l’Eneida de Virgili on explica que Laocoont avisa de que és millor no deixar passar el cavall però ells no fan cas i el deixen passar igualment i es castigat per Atenea i Posidó perquè dues serps matessin els seus fills i laocoont els intenta ajudar però acaba com els seus fills.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *